A mi me’n pren com los cegos
que no veuen la claror.
Jo, per rallar amb s’amor,
caminaria cent llegos.

Sabeu que estic de contenta,
perque he guanyat dos jornals!
He pegat un copet fals
i he rompuda sa fauç;
ja veis que som de valenta!

Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per fer ombra a s’estimada
perque es sol no la tocàs.