Altres cançons relacionades
S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Ara que no fa solei
hem caiguts en aquesta ombra:
si fossen devers les onze
com ne fa d’aquell vermei!
Mestre Pere, anau voltat
de roses alexandrines:
vós qui duis ses robes fines,
feis barato a ses fadrines
i ja vos pagarà es sant.
Tradicionari de Mallorca
