Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ena!
Si vós no em donàsseu pena,
jo no penaria mai.
Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona.
Mirau-lo, que encara sona:
que va de vivarronet!
Diumenge tothom braveja
i cap trebai vol tenir.
Beguem-ne una i tornem-hí,
i es dilluns a’s dematí
es talec venteroleja.