Com es ramell m’enviares,
estava sense consol.
Seda negra m’hi posares,
i amb això demostrares
que en no veure’m duies dol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ramells
Poble
Manacor
Camp Semàntic
Complements, Declaració, Flors, Pèrdua i dol, Soledat
Mètrica
7a7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
415
Volum
I
Núm de pàgina
28
Altres cançons relacionades
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
jo hi som perque ella conega
que la vui, si ella em vol.
Tradicionari de Mallorca
