Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que es meu cor d’altra no en vol.
Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra:
solament que ella conega
que en no veure-la duc dol.