Quan allà enfora sereu,
que amb vós no podré rallar,
per les ones de la mar
un record meu vós rebreu.
Al•lots, anem terra terra,
que l’amo m’ho ha comanat,
i com serem en es blat,
bon vent per s’oreia esquerra.
En sortir de la Calenda
a dur fonoi me’n ’niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.