Tenc-a-tenc-tenc, ses figues són verdes,
tenc-a-tenc-tenc, ja maduraran!
Terrola mandola, jo et tenc de matar,
te menges ses figues sense madurar.
Si fossen madures, no en faria cas.
Terrola mandola, jo et tomaré es nas!
Com jo sent tocar a sa baula,
ja tenc lo meu cor que em riu,
i mu mare que me diu:
-Obri, que deu esser En Jaume!
En pic que hi haurà cireres,
hi haurà fruita de més,
amb quatre-cents tarongers,
i mil i set-cents noguers
i cent rebolls de pomeres.
Ell no hi faltaran pereres,
reims, figues, aubarcoquers,
i per subaix d’es rosers,
hi huarà ses carxoferes,
violetes forasteres,
ramells vermells i pintats,
clavells blancs i encarnats
i flors de totes maneres.