Sa mare d’ella em va dir:
-¿Vols que te’n vagi a cercar ?
Foc de llenya no n’hi ha,
emperò de l’amor, sí.
Tant m’agrada aquest nom teu
que un hortet ne sembraria.
Tenc es nom més dolç: Maria,
nom de la mare de Déu.
Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.