En aquest lloc retirat
tal belluga se mogué,
i es batle ben entonat
fins i tot comparagué.
S’ajuntament darrere ell,
amb sa casaca posada,
menjaven una panada
tots allà fora capell.

Mon cor a tal preu les ven,
i, si les vols, compra-n’hí.
A tu te’n prendrà, a la fi,
com a sa pols d’un camí
que en pegar-hi trebolí,
sols no saben per on pren.

Adiós, columnes fortes
del castell de Montjuí!
Estimada, feis per mi
unes sentències molt tortes.