D’Algaida res que dir tenc,
però tenc d’En Capellà.
Si puc, l’he de fer posar
a damunt es campanar
en forma de monument
amb un lletrero diguent:
“Aquí descansa es valent
que En Bernat Rigo hi posà,
però per tonto i bajà
bada sa boca an es vent
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Algaida
Poble
Campanet
Núm de glosa
283
Volum
III
Altres cançons relacionades
Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.
Un fadrí, en festejar,
se pentina sa clenxeta,
i se fa sa cara neta,
i sa roba més condreta
que té, la se sol posar.
Ses madones de Roqueta
sols no saben fer panades,
perque hi posen per taiades
cabeces d’ai esflorades
i pebres de cirereta.
Tradicionari de Mallorca
