Anit passada em digueres
que cantàs una cançò.
No estava de gana, no;
no sé com no ho conegueres!
Si te’n vas, que n’és de plànyer,
que ma vida finirà.
Malhaja el qui va posar
s’usança d’anar a Muntanya!.
Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i en veure vaixell passar,
tal volta ja estan remuis.