Com escur i sent passar
per ca meva, lo meu bé,
a excuses d’aigo tirar
trec es cap en es carrer.
No hi ha res com suc de parra
per fer fugir es fred de peus.
No hi ha com llet i fideus
per un homo prim de barra.
No hi ha al món tan gran enuig
per un pareier qui llaura
com rompre s’arada i caure
i veure es parei qui fuig.