Baix d’una figuera blanca
hi havia un moro groc
que menjava coques frites
muiadetes dins arrop.
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
estar amb tu tant com viuria
i el cel com me moriré.
Se perden naus i galeres,
se perden enteniments,
se perden ciutats i terres:
no és res que jo perdi es temps.