A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
sinó per veure En Miquel.
Si no t’alcanç, joveneta,
pens que em moriré d’amor:
me’n pren com lo ginebró,
qui mor amb la fuia estreta.
Els dilluns són maleïts;
els dimarts, resta com resta:
tots es sabaters fan festa
per por de punyir-se es dits.