Jo no et vui ni t‘he mester.
Jo, de dones, ne tenc quatre.
En no ser fosses de plata
i que jo fos argenter…

Estimat, no vui que vós
per mi passeu mala vida;
jo n’estic entressentida
renyina estan donant-vós
fins que m’hàgeu avorrida.

Encara que dugues clenxa,
sabates amb retaló,
cada dia que fas festa
mudes de festejador.