S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.
Ja no hi ha res com la lluna
p’en sa nit donar claror.
Catalineta d’Honor,
tu dónes més resplandor
que no el sol devers la una.
Al•lotetes, cantau fort,
que es cantar és devertiment;
si per aquí passa gent,
no diguen:-Vaja un tai més mort!