Si no voleu tenir còlics
i estar sempre devertits,
heu de beure molts de pics
copes de palo i resolis.
Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
Sa vida d’es tafoner
és molt bona, si dormia,
però de sa nit fa dia:
sempre va de son endarrer.