En fer tempestat de vent
totes ses fuies ramassa.
I an es guerrers de sa Plaça
los se’n durà en es torrent.
Dins es clot de Camarata
hi tenc posada s’amor;
festeig per un finestró,
i en no esser-hi, companyó,
tenc una pena que em mata.
Fadrina que s’enamora
d’un fadrí que sols no hi va,
mereixeria fermar,
com s’ase, a sa menjadora.