S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.
Adiós, adiós tu,
adiós altra vegada;
adiós, ma enamorada;
tu no fas cas de ningú.