Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
i no sé si la veuré.
Pensau-hi primer, garrida,
i llavò es sí ja dareu;
no vos ne penedireu
de ca vostra haver sortida.
Dia vint de juriol
feis festa, perla garrida;
si Déu ho vol, Margalida,
tu seràs lo meu consol.