Ara me’n vaig, que és tan prest,
i te don sa despedida.
Veiam si t’he convertida,
cara de rosa florida,
amb so sermó que t’he fet!
Dins un barranc sou caiguda;
Beata, no tremoleu,
que molt prompte sortireu
si Sant Bruno vos ajuda.
Sempre cant de bona gana,
no serà migdia mai.
Jo voldria que es batai
’gués caigut de sa campana.