Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.

Tenc-a-tenc-tenc, ses figues són verdes,
tenc-a-tenc-tenc, ja maduraran!
Terrola mandola, jo et tenc de matar,
te menges ses figues sense madurar.
Si fossen madures, no en faria cas.
Terrola mandola, jo et tomaré es nas!

Jo l’hi he enviat a dir;
també l’hi he dit a ell;
si no l’han bolcat per mi,
sa cara no em rent per ell.