Tothom me diu “Tonta, tonta!
A Ciutat, ¿què hi has de fer?”
Me’n vaig a veure mon bé;
cadascú treu el seu compte.

Tothom amb mi està content;
jo don valor an el covard
i dobleg és més valent;
jo som tan fi i admetent
que en tota festa prenc part.
El vi.

Jo som euveia perduda
que he fuita del Bon Pastor,
i ara em som regoneguda
que el món és enganador.