-Què has de fer de bravejar!
Tanmateix no t’està bé!
¿Qui és aquell qui, quan visqué,
se morí i no nasqué
i sa mare el se menjà?
-Encara que molt poc sé,
germà, vos vui contestar:
Adam morí i no nasqué,
i sa mare el se menjà.
Sa mare era la terra.
Ara som a sa carrera
de sa casa on vui entrar.
¿Me voleu venir a llevar
es biuló que hi ha darrere?
Tu em demostraves s’amor
com cap al•lota hi hagués,
i em deies, de més a més:
-Tu de mi seràs senyor.