Jo duc sa poma penjada
a una ala d’es capell
i no hi ha hagut cap aucell,
verderol ni passarell,
que la m’hagi espipellada.
Jesús, que és de lluny Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Sa mare alabava
sa seva fia:
i en una vetlada
cus una camia.
I ella no sap
sa guya enfilar!
Alerta, fadrins,
si us heu de casar!