Jo t’estim, però m’ho call,
i s’amor més me revé;
me’n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor:
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.
Ai Déu, i que ets de vellaca,
tapada amb so mocador!
A S’Aranjassa aniria
si m’hi deixassen anar,
però en parlar de tornar,
ja s’acaba s’alegria.