P’es puig de Randa i Aubenya
se fan aquests homenets.
Al•loteta, aquests panets
jo else t’he d’arribar a fènyer.
Oh mar blava, que ets de trista!
en mirar-te ploraré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Un soldadet de Maria
es dia que s’embarcà
de tant i tant de plorar
se remuià sa camia.