Estic cansat de venir
p’es coll de Son Rosselló.
Catalina, bona amor,
prompte m’has de dir que sí.
-Porqueret de sa pellissa,
mentres tu seràs porquer
no guanyaràs cap dobler
ni seràs a temps a missa.
-Heu sortit molt furiós
anant quantra los porquers!
Jo guanyaré més doblers
deixant es verro només,
en un any, que vós en dos.
Jo tenc un molí de vent
que mol i no fa farina;
En Canyaret, Catalina,
moltes te’n darà entenent.