Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.