Pereta, jo te duc peres
i qualque perot mesclat;
si sé que n’has dada cap,
et deixaré de deveres.

Oh diamant vertader,
consol de tothom qui us veu!
Jo no vull que vos n’aneu
que el vostro cor no em deixeu
retratat a un paper;
almanco contemplaré
la persona de mon bé
les hores que no hi sereu.

Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.