Un estol de bergantells
vénen cantant p’es camí
amb bombo i violí:
arribaran dins poc temps.

Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aquest porro si tendrà
cap de rel que no patesca.

Com ses cabres trauran llana, ses done sfaran bondat.
-Bondat, bondat, Missenyora; sopau i a colgar dejorn.
Jo me’n vaig a la caçada; fins demà vespre no torn.-
Ella sopa i se colga, fa lo que el seu marit diu;
i, a lo punt que està colgada, a la porta sent toquiu.
-¿Qui és qui toca a la porta i no me deixa dormir?
-Senyora, som Don Francisco qui fa sa nit per aquí,
perque anit he mortun homo i darrere ve es gotzí.
-Don Francisco, don Francisco, que la nit és per dormir.
-Si no m’obriu, senyoreta, me trobareu mort aquí.
-Jo cridaré ses cambreres ; vós mateixa heu de venir.-
Davalla amb camia blanca i sabateta xoquí.
Mentres que obria la porta, ell li apaga el candelí.
-Don Francisco, don Francisco, vós no solíeu fer així!-
Ella torna prendre escala i ell darrere ls seguí.
Com dins lo blanc llit se colguen, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco, ¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant son marit si ens deu snetir.
-No hàgeu ànsia, don Francisco; és nou llegos lluny d’aquí.-
Abans de la matinada, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco, ¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant quants d’infants teniu de mi
-Jo en tenc tres de don Francisco i dos del meu bon marit.
-Senyora, estava pensant son marit si és aquí dins,
-Mal li roeguin els ossos i la vista els escorpins!
-No digueu mal, senyoreta, no digueu mal del marit,
que, pensant tenir-lo a fora, potser el teniu dins el llit!-
Com comença a trencar el dia, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco,¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant de fer-vos un bon vestit.
una vestidura blanca amb collaret carmesí.-
L’agafa per la mà blanca i la se’n mena al jardí.
Ja se destira del sabre: -Ara, aquí vas a morir!
Crida ton pare i ta mare si et volen veure morir.
-Bon maridet meu, no me mates; tres paraules deixa’m dir:
“Dones, casades, donzelles, preniu un consei de mi:
Si vos toquen a la porta, no vos aixiqueu a obrir.
Si jo no fos aixecada, no me veuria a morir!
Pensant obrie a don francisco, vaig obrir a mon marit!