Noves de vós demanava,
garrida, sens mai cessar;
si no me’n volien dar,
de plorar m’aconhortava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Noves
Poble
Ariany
Camp Semàntic
Floretes, Passió i enamorament, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
92
Volum
I
Núm de pàgina
27
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Tradicionari de Mallorca
