En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Diumenge arraconaré
tots los meus vestits de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que dur dol de lo seu bé.
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.