En venir es soldats de Cuba,
vendrà es meu enamorat:
jo ho dic perque no en tenc cap,
i en faré un, per ventura.
Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.
Aixeca’t, berenarem,
beurem un tassó de vi,
i, quan serem p’es camí,
d’es fred no mos temerem.
Tu duràs sa guiterreta,
jo duré es violinet,
ferem una musiqueta
an aquell Bon Jesuset.