En sentir so de trompeta
me gir a cada cantó
i m’afín que ve s’amor
qualcant amb sa bicicleta.

Si no es ’turen de fer quintes,
tots es fadrins partiran,
i ses joves romandran
amb sos mirais i ses pintes.

Entre les vuit i les nou
entràrem en bateria
i entre le onze i migdia
moltes mares hi havia
que es podien posar dol.
No podien veure es sol,
de fum de s’artilleria.