Ell se’n va anar a L’Havana;
de llavò ençà no m’ha escrit.
¿Deu esser mort, o ferit?
Perque són molts que m’han dit
que és una banda malsana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cuba
Artà
32
III
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Jo m’és seguit somiar
i somiar que estic ric;
com ve devers mitjanit,
no tenir trast que parar.
Es sol sortirà a ponent
i darà sa claror negra
i blanca serà sa pega
quan jo mudaré l’intent.