No t’enamors de ses robes,
d’es botons d’or ni de creus
ni tampoc de bones veus,
sinó d’es fets i ses obres.

-Adiós, flor d'hermosura,
abraçada amb l'interés.
Ja no mos veurem mai més
en no esser a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
-Ja no vaig per l'interés;
ja n'estic desenganada.
Me convé estar casada
amb so que m'estima més.

Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.