Manta blanca duen totes
per los fadrins agradar,
i qui no en té, ja se’n fa,
de cànyoms o torcaboques
o de cantons de llençol.
Ses que duen manta blanca
són polides com un sol.

Diuen que sa pena mata,
i jo dic que n’és mentida,
que, si sa pena matava,
jo ja no seria viva.

Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.