Jo estic a la serenada
i no puc dir si dormiu;
si estau desperta, tossiu,
i sabré si estau colgada.
Oh mon bé, que sou de lluny,
i no pensau a tornar!
Jo hi voldria porer anar
a l'aire, així com el fum.
Que vénguen amb sa creu verda,
no em faran mudar s’amor;
en no veure es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.