D’esta bona casa honrada
no se’n va ningú felló;
antany mos daren panada;
enguany, panada i flaó.
De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.
¿Senyora, no sap això?
Que és vengut un guardaportes.
Agafa ses rates mortes
i ses vives li fan por.