Baten es blat roveió
i no desfan ses falcades:
per això van tan taiades
ses egos d’es Puig Moltó.
Jo vaig néixer primerenc,
de sa primera llocada.
Adiós, enamorada!
Mal caiguesses dins s’avenc!
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.