Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llucmajor
212
III
Una setmana no és res,
departida de s’amor.
Què n’he de fer jo, Senyor,
si ja en fa dues o tres!
Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.
Si guerrera m’has donada,
si t’agrada, pots seguir,
però te vui advertir:
ves alerta que a la fi
sa xeixa que has de coir
no es convertesca en civada.
Saps que en haver-la tastada
tendràs sa boca amargada
i no et valdrà s’escopir!