Com vaig veure lo seu mal,
li vaig dir: “No seràs llarga”.
Com sortia de sa cambra,
ets uis me feien canal.
No estigueu trista, mu mare,
i vós, mon pare, tampoc,
que tot passa; a poc a poc
passarà això tal vegada!
Gabriel, Gabrielet,
deixa anar Na Camarada,
que ella ja està reguardada
per s’escolà d’es Putxet.