En acabar de segar,
tiraré sa fauç a l’aire,
Voldria li tocàs aire
qui primer l’aixecarà.
Des que vos ne sou anada,
garrida, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier i s’arada.
ha romàs sense consol.
Val molt més anar a matances,
o a casa que fan bunyols,
que anar darrere bergantes
carregades de perols.