Un marineret és vengut
carregat de peix menut.
N’hi ha un, n’hi ha dos,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit,
n’hi ha nou, n’hi ha deu.
La reguina de la Seu
que en fa vuit o nou o deu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Algaida
202
III
A la plaça no hi volen tetes
perque fan massa renou.
Ses dones d’es carrer Nou
encara van de juguetes.
En arribar an es carrer,
carta, faràs reverència
i demanaràs llecència
per rallar amb un artiller.
Tu hi seràs, jo no hi seré,
i diràs que no puc fer
tan llarga sa penitència.
Ella mateixa s’alaba;
¿que no deu tenir veinats?
¿O deuen esser emmelats
es fems en aquella casa?