Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Ja diràs a mon germà
que ha xerrat, i no hi ha gaire;
sa tira saliva a l’aire,
a damunt ell li caurà.
Donetes d’es meu carrer,
plorau la meva dissort:
s’ase d’es sogre s’és mort
quan més l’havia mester.