Un cranc va fer una endemesa
que n’és digna de contar:
amb un misto de pelleta
va pegar foc a la mar;
d’es susto, se va negar
dins es tap d’una llumeta.
De plorar, un mocador
remui tres pics cada dia.
Si el voleu veure, amor mia,
entre les onze i migdia
s’eixuga a s’estenedor.
Jugant a estira i amolla
jo me vaig espenyar un peu
allà devers can Goleu,
ben prop de ca Na Perloia.