-Tum-tam,
a la guerra anam;
estidoretes, punxoret,
ui de bou,
teuladeta,
¿què és?
-Estidoretes!
-Punxoret haguessis dit,
de pena hauries eixit.
Tum tam, etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llucmajor
Assonant
195
III
Un infant posa el cap damunt la falda de qui fa el joc; cara contra la falda; perquè no vegi el que fan. El qui fa el joc; pega damunt l’esquena del petit com si tocàs el tambor; fluixet; i recita la cançó. En dir “Què és?”; imita una de les coses que ha anomenades (El punxoret; posant el dit índex de la mà dreta estès; per tisoretes; estenent dos dits com si fossen unes esmolles; per ull de bou; forma el rotlo amb el dit polze i l’índex; per teuladeta; obre la mà estesa amb el palmell cap avall). Si el nin endevina; guanya el joc; si no; tornen a començar; i segueixen fins que endevina quina d’aquelles quatre coses és la senyalada.
He jugat i he perdut,
he perdut amb cartes bones.
He perdut darrere dones
es doblers i sa salut.
Si un dia sentiu a dir
que qualque estrella és caiguda,
haurà caigut damunt mi.
Tanta sort he de tenir
amb l’amor tan avenguda.
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.