Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.
Val més anar a jornalar,
patir fred i guanyar ferro,
que haver de passejar es cerro
p’es portal i murmurar.
Margalides de garriga
no m’apaguen sa talent;
però vós, sol resplendent,
en estar-vos de present,
no us puc mirar que no riga.