P’es maig acab s’escarada
que començ per a Tots-Sants,
i, com ve que estic cansada,
me solen dar una tupada
amb un garrot de set pams.
Una estora.
Jo no som com es camins,
que se deixen trepitjar;
bona som jo per donar
cap vantatge an es fadrins!
Adiós, Mare de Déu;
Mare de Déu, adiós.
Donau-mos salut i vida
per tornar a veure-vós.