Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Petra
Rima
Assonant
Núm de glosa
182
Volum
III
Interpretació
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
Altres cançons relacionades
-Segadors de Son Mieres,
¿quan acabau de segar?
-Quan figues flors hi haurà
i móres per ses voreres.
¿Que no saps que una berganta
que no havia segat mai,
com va arribar en es tai:
-Quina civada tan alta?
Un temps tenia quimeres
amb vós, Juana-Aina Pou,
i ara m’han dit que sou
de llinatge Vallcaneres.
Tradicionari de Mallorca
