Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.

El qui vulga esser estimat
de qualsevol dona bella,
que no faça gran cas d’ella:
és un remei ben provat.

S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.