En esser fii de pagès,
al punt li donen entrada:
té sa casa ben parada,
i com ve la fi, no té res.
Es vespre festejaré;
això será per ventura,
i veuré aquella hermosura
que jo li vui tant de bé.
-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs, cuina-
ràs, pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí, mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
-¿Has fet les feines que t’he comanat?