Hem anat a Artà
a menjar pèsols
i mos han presos;
veniu-mos a rescatar.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.
Es dia que et casaràs,
si pots, envia-m’ho a dir:
si el conec, diamant fi,
sabré si bon partit fas,
i llavò un present tendràs
per recordança de mi.