Com jo sent olor d’encens
o remenar s’encenser,
me record de lo meu bé
si deu esser per aquens.

Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.

Jo me n’anava a Alaró
colcant amb un arriet
i s’ase va fer un pet
i va tomar un aubó.