Lluneta del pagès:
jo estic dins ca teva
i tu no em dius res!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
125
III
Aquest joc només es pot jugar els vespres de lluna; quan aquesta pega a la carrera o als patis de les cases; formant espais clars; de lluna; i foscs; d’ombra; dels edificis o parets. El qui fa el joc és com si diguéssim propietari dels espais clars; de lluna; i té esment que els altres no entrin dins el seu territori. Aquests van furtivament a posar el peu dins el clar mentre canten la cançó. El qui fa el joc; els encalça; i; si n’agafa algun dins la lluna; li posa una penyora.
Sa cucuiada fa es niu
per pujar los seus fions,
i a’s cap damunt d’ets ugons
mos diuen: “Restituïu”.
¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.
Quan me dirà: “Això és tot?”
jo diré: “Això és sa mostra”.
Es correus se’n van a posta
a dur endiana de brot.