Aquest joc només es pot jugar els vespres de lluna; quan aquesta pega a la carrera o als patis de les cases; formant espais clars; de lluna; i foscs; d’ombra; dels edificis o parets. El qui fa el joc és com si diguéssim propietari dels espais clars; de lluna; i té esment que els altres no entrin dins el seu territori. Aquests van furtivament a posar el peu dins el clar mentre canten la cançó. El qui fa el joc; els encalça; i; si n’agafa algun dins la lluna; li posa una penyora.