Hi havia una rateta
qui agranava sa carrereta.
Va trobar un dobleret:
-¿Què en faré d’aquest dobler?
Compraré caramel•lets…
No! que hauré de tirar es paperets!
Compraré vellanetes…
No, que hauré de tirar ses clovelletes!
Compraré una coleta
i, d’es tronxos, faré una caseta.
Va passar una guarda d’arriets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Ah aaahà! aaah!
-Passau, passau
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de bouets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Muuuf, muuuf, muuuf!
-Passa, passau!
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de moixets.
Un qui duia un estel d’or en es front, va dir:
-Rateta (fan la veu dolça) ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Miau, miau, miau!
-Entrau, entrau!
que sa caseta m’alegrau
i a mi també.
Més informació
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Altres cançons relacionades
¿Que no saps que m’enviares,
per divertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, són pintades.
Ja parlam de cul tapat,
de mig i de baix voreres.
L’amo Antoni de ses Eres
fa es rallar de reguyat.
Com som als Quatre cantons,
sa serena cau espessa.
Si voleu esser mestressa,
heu de sebre fer cançons.
Tradicionari de Mallorca
