- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llubí
Assonant
104
III
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
Amb tanta sabiduria
mai se deu colgar dejorn.
Preguntau-li, sen Ramon;
antes de Déu criar el món,
¿ambe què s’entretenia?
Feia rodes.
No et penses que per això
ja no t’haja d’escometre:
bé te pots casar, fieta,
i tenir una nineta
i jo per gendre esser bo.
Per anit no puc cantar,
que tenc sa veu escanyada.
Ja serà una altra vegada
que vos vendré a ajudar.