- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llubí
Assonant
104
III
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
Madrid, per esser Madrid,
quan fa calor no fa fred;
qui neix pobre, no neix ric,
i es qui va tort no va dret.
Ya vienen las monjas
llenas de toronjas,
no pueden pasar
por el río de la mar.
Por una, pasan dos,
pasa la Madre de Dios.
Con su caballito blanco,
alumbraba todo el campo,
campo mayor
de San Salvador.
Ha dicho guerrero
que le peguen fuego
a la casa de San Diego,
Sino que salte la niña
del mecedor.
A que sí, a que no:
en mi casa mando yo!
Tres palomitas
en un palomar
que suben y bajan
al pie del altar.
Un temps a Binifalet
hi havia un Sant Antoni
i ara hi ha un dimoni
retratat a sa paret.