- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llubí
Assonant
104
III
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
Sa Font i Son Fogueró,
Es Rafal Nou i Roqueta,
Son Niell i Sa Torreta,
Son Suau qui està a la dreta,
totes eren d’un senyor.
No té tranc a dur gonella,
tot ho du escarameixat:
un homo, amb fang dins un plat,
en faria una com ella.
A’s cap darrer me va absoldre
i me va donar billet.
Jo vos assegur, fraret,
que no em tornareu encloure!