- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
De jocs
Llubí
Assonant
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
Ses al•lotes de Sineu
només guanyen un velló:
com ve es cap de sa setmana
no les basta per sabó.
Que ho som, de desgraciada,
Bon Jesús, en aquest món!
N’hi ha qui en festegen dos,
i a mi ningú m’ha cercada.
En Cladera se fa fort
i diu que no hi ha infern
ni purgatori ni cel:
quan és mort, tot és mort!