¿Vols que et diga, Castanyet,
que en llevar es grans son rapes?
Quin modo de taiar capes
fa es sastre en venir vespret!

Dins Solleric habitau
i jo dins Son Grau pas pena
per una jove morena
qui d’es meu cor té sa clau.

Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!