Garrida, garrida meva,
¿què en tens, de fer-me penar?
¿Per què no em deixes tocar
aqueixa mà blanca teva?
Sí, sa fia durà ufana
amb so ventai ben daurat;
son pare, si va esblenat,
que s’abric sa pell d’es gat
d’es dissabte de Santa Ana.
Un sol pic per advertència,
però no m’hi tornis dur;
podràs dir que has coït tu
de mi sa primera hortènsia.