Gracis a Déu, com tenc coll,
no m’he d’emprar de ningú.
Per vila diuen de tu
que n’han de fer un penjoi.
Jo em passeig amb so senyor
a onsevuia se’n vaja,
i en entrar dins una casa
me sol deixar a un racó.
El gaiato.
Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.