Com vaig esser en es cantó
de sa plaça de Maria,
vaig caminant i fent via
per dins es carrer Major;
deman noves de s’amor
qui és Catalina Maria.
Em dóna tanta alegria
com tot lo món junt redó,
fora Déu nostro Senyor
i sa Mare que el cobria.
Sa madona em diu: -Pagès,
quan me llauraràs sa tanca,
no m’has d’espenyar cap branca
de pomera ni de res.
-¿D’on veniu, d’on, Margalideta?
¿d’on veniu, d’on, Margalidó?
-De terra lluny, Margalideta,
de terra lluny, Margalidó.
-¿Què em dureu vós, Margalideta,
que em dureu vós, Margalidó?
-¿A qual serà?
-El Rei Gaspar.